L'important en aquests casos és analitzar com es prestaran realment els serveis, i no com decideixen anomenar-los les parts (és a dir, l'empresa i el treballador) o com es formalitza el contracte. Si la persona treballarà dins de la vostra empresa, sota la vostra organització, seguint les vostres instruccions i desenvolupant l'activitat com a treballador més:

• Hi haurà una relació laboral, encara que les dues parts estigueu d'acord amb signar un contracte mercantil formalment i utilitzar factures d'autònom.
• L'acord entre l'empresari i el treballador no elimina els riscos. La condició d'autònom no depèn de la voluntat de les parts, sinó de la manera com es desenvolupa realment l'activitat.

Per exemple, si la persona acudeix diàriament al centre de treball, utilitza els mitjans de la vostra empresa, treballa amb els horaris fixats, rep instruccions sobre les comandes o només gaudeix de les vacances i de permisos quan la vostra empresa ho accepta (entre altres indicis), difícilment es podrà considerar un autèntic professional independent.

A més, el fet que sigui el mateix treballador qui proposi donar-se d'alta com a autònom no impedeix que posteriorment pugui reclamar l'existència d'una relació laboral (la situació pot ser pacífica al principi i deteriorar-se amb el pas del temps). En el moment de l'extinció, la mateixa persona pot exigir-vos que li aboneu la indemnització corresponent a un treballador per compte d'altri (o el reconeixement de les diferències salarials, les cotitzacions i qualsevol altre dret derivat d'una relació laboral ordinària).

Així mateix, la Inspecció de Treball i Seguretat Social pot actuar encara que no s'hagi presentat una denúncia. És a dir, una visita inspectora aleatòria o un accident de treball poden destapar la situació, derivant en un important deute de quotes de Seguretat Social, recàrrecs, sancions i interessos.

 

Els nostres professionals us informaran de qualsevol dubte que tingueu sobre la figura del fals autònom.