Reconeixement mèdic i promoció

Una empresa pretenia incloure un  reconeixement mèdic exhaustiu com a requisit per a un procés de promoció interna. L'Audiència Nacional [AN 12-02-2024] ha establert que els reconeixements mèdics només poden ser obligatoris en situacions relacionades amb la protecció de la salut dels treballadors o la prevenció de riscos laborals, no per limitar la promoció interna.

Per tant, la promoció interna no pot estar condicionada a la superació d'un  reconeixement mèdic. Una cosa és fer un reconeixement mèdic als nous treballadors que s'incorporen (si ho accepten) i no acabar contractant-los si no són aptes, però una altra cosa molt diferent –i que no es pot fer de cap manera– és limitar el dret dels treballadors al seu progrés intern per motius de salut. A més, és important recordar que, en general, els reconeixements mèdics són voluntaris.

 

15 minuts al començament de la jornada

Una empresa que històricament atorgava als seus treballadors 15 minuts de cortesia al començament de la jornada –que comptaven com a temps de treball- pretenia eliminar aquesta condició més beneficiosa implantant el sistema de registre de jornada (obligació que va entrar en vigor el 2019). Doncs bé, el Tribunal Suprem [TS 05-03-2024] ha declarat que la implantació d'aquest sistema no pot alterar la concessió d'aquests 15 minuts com a temps de treball.

Si l'empresa vol canviar aquesta condició que fa anys que gaudeixen els treballadors, ha de recórrer al procés de modificació substancial de les condicions de treball. Per tant:

• Ha de comunicar la mesura per escrit als treballadors i acreditar causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives.

• I, si la mesura és col·lectiva, ha de negociar en un període de consultes amb la RLT.

 

Accident sense estar d'alta

La no inscripció dels treballadors d'una empresa a la Seguretat Social comporta multes, però també pot comportar responsabilitat per a l'empresa en el pagament de prestacions. Si un treballador que no ha estat acomiadat pateix un accident (encara que no sigui a la feina i es degui a una contingència comuna), la responsabilitat del pagament d'IT recau directament i exclusiva en l'empresa, i així ho ha confirmat el Tribunal Suprem [TS 21-02-2024].

És l'empresari qui ha incomplert la seva obligació de donar d'alta, de manera que:

• És l'únic responsable del pagament de la prestació.

• Encara que l'empresari sigui insolvent, no hi ha cap responsabilitat subsidiària de l'INSS ni de la mútua (si cobreix contingències comunes).

• Només en cas d'IT derivada d'un accident o malaltia professional, si l'empresa és insolvent, l'INSS és el responsable subsidiari.