Si un treballador demana gaudir de dies d'assumptes propis, l'empresa ha de comprovar el seu conveni col·lectiu. Aquest tipus de permís no està inclòs en l'Estatut dels Treballadors, per la qual cosa només es pot gaudir si està previst en el conveni. A més, en cas que el conveni sí que els inclogui, s'ha de consultar si regula expressament quan es generen. Si no indica res, s'ha d'aplicar el principi de proporcionalitat:

• No concedir el mateix nombre de dies a qui només ha prestat serveis durant una part de l'any que a qui ha treballat els dotze mesos.

• Els assumptes propis constitueixen un permís de lliure disposició vinculat al temps de treball i, per tant, la seva durada pot reduir-se proporcionalment.

La regulació dels dies d'assumptes propis és diferent de la dels permisos retribuïts causals –com el matrimoni, la defunció d'un familiar o una hospitalització–. La proporcionalitat no pot aplicar-se a qualsevol absència del treballador. A aquests efectes:

• No es redueixen els permisos retribuïts que responen a un fet concret que, si es produeix, dona dret a gaudir-ne.

• Sí que es redueixen els assumptes propis que permeten al treballador disposar lliurement de determinats dies sense necessitat de justificar el motiu (els tribunals consideren que guarden relació amb el temps efectivament treballat).

També és convenient revisar si el conveni configura els dies d'assumptes propis com a retribuïts. Normalment, això ocorre quan es regulen dins del capítol de permisos retribuïts (o del de vacances) i existeix un altre apartat específic per als permisos no retribuïts. Si el conveni no estableix expressament que són retribuïts, les hores d'absència hauran de recuperar-se perquè, en finalitzar l'any, el treballador hagi realitzat la jornada anual prevista en conveni.