La llei permet a les societats la creació de participacions sense vot, cosa que es pot realitzar en el moment de la seva constitució o posteriorment. Això sí, també imposa un límit: l'import nominal d'aquestes participacions mai pot ser superior en el seu conjunt a la meitat del capital social (en el cas de les SA, a la meitat del capital desemborsat).

Doncs bé, a canvi de privar al soci del seu dret a vot (que li impedeix, per tant, participar en les decisions de la societat), se li compensa amb determinats privilegis econòmics, entre els quals està el dret a percebre un dividend mínim anual (fix o variable) que estableixin els estatuts. Aquest dividend, a més, s'acumula al que la societat acordi repartir en relació amb les participacions ordinàries.

Per tant, si un soci és titular d'unes participacions socials sense vot, en un principi la societat està obligada a acordar el repartiment del dividend mínim. A aquest respecte, vegeu un exemple concret i les diferents situacions en què es pot trobar aquest soci.

Una SL, per exemple, té un capital social de 100.000 euros, dividit en 100.000 participacions socials d'un euro de valor nominal cadascuna, de les quals un soci és titular de 20.000: 15.000 participacions sense vot (això és, el 15% del capital social) i 5.000 participacions ordinàries (el 5%).

Aquest soci comprova que els estatuts estableixen que les participacions sense vot li atorguen un dret a percebre un dividend mínim anual del 6% del valor nominal, amb caràcter preferent a la resta de socis. Doncs bé, podrà trobar-se amb els següents escenaris:

• Amb beneficis. Si la societat té beneficis distribuïbles per import de 20.000 euros i acorda distribuir els dividends, el soci cobrarà el 6% del valor nominal de les seves participacions sense vot (15.000 × 6%); això és, un dividend obligatori de 900 euros. A més, després de repartir aquest dividend, el romanent (19.100 euros) es repartirà entre tots els socis en proporció a la seva participació. Per tant, donat que el soci té 20.000 participacions, percebrà un dividend addicional de 3.820 euros (19.100/100.000 = 0,191 euros per participació; 20.000 × 0,191 = 3.820 euros en total).

• Amb beneficis, sense acord. Si hi ha beneficis repartibles però no es reparteixen, el soci podrà impugnar aquest acord perquè es declari nul i reclamar el pagament del seu dividend preferent.

• Sense beneficis. Si no hi ha beneficis distribuïbles o no són suficients per pagar el dividend mínim, aquest no es perd, sinó que s'acumula, i la societat haurà de pagar-lo dins dels cinc exercicis següents.

 

Els nostres professionals us ajudaran a defensar els vostres drets com a soci i, en particular, a reclamar el pagament dels dividends tant extrajudicialment com judicial.