Hi ha dimissió quan hi ha voluntat unilateral del treballador de renunciar al lloc de treball, sigui directament (mitjançant signes escrits o orals adreçats a l'empresari) o tàcita (mitjançant un comportament del qual es pugui deduir aquesta intenció extintiva). Per tant:

• No és necessari que sigui una declaració formal de voluntat; n'hi ha prou que la conducta de l'empleat manifesti indubtablement la seva opció per a la ruptura o el cessament de la relació laboral.

• Aquestes conductes han de ser clares, concretes, conscients i fermes i evidenciar la finalitat de la rescissió del contracte.

• Les absències han de suposar un comportament que indiqui clarament que la persona desitja donar per acabada la relació laboral.

Per exemple, un empleat no va assistir a la feina durant diversos dies seguits, l'empresa va requerir explicacions i no va respondre ni es va posar en contacte amb cap company o superior; després es va descobrir que ja estava prestant serveis per a una altra empresa. En aquest cas era evident que tenia la intenció directa de deixar la feina per voluntat pròpia; per aquest motiu, es consideraria que s'ha produït una renúncia voluntària.

No obstant això, si l'empresa no veu clarament que el comportament del seu empleat reflecteix una voluntat clara i expressa de no tornar a treballar a la seva empresa, ha de fer el següent:

• Demanar explicacions sobre les absències a través del seu correu electrònic o telèfon mòbil, o fins i tot a través del burofax.

• Si el treballador no ofereix explicació o justificació, esperar els dies exigits pel conveni col·lectiu i fer un acomiadament disciplinari per absències injustificades.

• Només en el cas que l'empleat manifesti la voluntat de no continuar a l'empresa o quan l'empresa tingui coneixement que presta serveis en un altre lloc, es podrà entendre que s'ha produït una renúncia.

 

 

Els nostres professionals us resoldran qualsevol dubte relacionat amb els acomiadaments i les dimissions o les baixes voluntàries.