Qualsevol treballador amb almenys un any d'antiguitat a la seva empresa té dret a estar d'excedència voluntària durant un període que no sigui inferior a quatre mesos i que no superi els cinc anys.

Si l'empresa necessita contractar un substitut per cobrir aquesta vacant:

• No és vàlid que subscrigui un contracte de substitució. Els contractes de duració determinada per substituir un treballador –anteriorment anomenats contractes d'interinitat– només es poden utilitzar per cobrir un treballador que té dret a reservar el seu lloc de treball. Per tant, aquest contracte no és procedent, ja que en una excedència voluntària no existeix aquesta reserva (només existeix un dret preferent de reingrés en les vacants de la mateixa o similar categoria que existeixin o es produeixin a l'empresa, però no hi ha reserva del lloc de treball).

• El que cal fer en aquests casos és utilitzar el contracte ordinari que correspongui a les peculiaritats del treball realitzat. És a dir, si les necessitats d'aquest càrrec són permanents, s'ha de signar un contracte indefinit. I quan només sigui necessari cobrir un increment puntual de l'activitat, es podrà formalitzar un eventual contracte.

Si se signa un contracte de substitució i el contracte s'extingeix al final de l'excedència (sigui amb reentrada o sense de l'excedent), el treballador substituït podrà reclamar una indemnització per acomiadament improcedent. Al·legarà que el seu contracte va ser subscrit en frau de llei i que, en conseqüència, era indefinit. Per tant, en cas d'acomiadament sense causa, reclamarà la indemnització màxima.

No obstant això, si el treballador excedent va sol·licitar una excedència per cura de fills o familiars, l'empresa podria signar un contracte de substitució, ja que en aquestes excedències hi ha una reserva de lloc de treball per a la persona afectada (és a dir, té dret a tornar a la seva empresa quan finalitzi l'excedència).

 

Els nostres professionals us informaran de qualsevol dubte sobre les excedències i els tipus de contractes.