Registre autodeclaratiu

El Tribunal Suprem [TS 18-01-2023] ha confirmat la validesa d'un sistema de registre de jornada basat en dades declarades de forma unilateral pel treballador. L'exigència que el sistema sigui objectiu i fiable no es desvirtua pel fet que sigui el treballador qui declari el temps efectivament treballat.

Aquest sistema es considera vàlid pels motius següents:

• És lògic que s'exigeixi del treballador la realització d'una acció a l'inici i a la finalització de la jornada o per deixar constància de qualsevol interrupció de l'activitat.
• Cal presumir que els treballadors registraran adequadament la seva jornada.
• L'empresa ha donat instruccions sobre quines tasques tenen la qualificació de temps efectiu de treball o de descans.
• El sistema no és menys fiable que el registre automàtic de l'inici i el final de la jornada mitjançant l'accés a l'ordinador de l'empresa.

Retards en pagar el salari

El retard habitual en el pagament dels salaris és causa d'extinció del contracte i així ho ha confirmat el Tribunal Suprem [TS 10-01-2023]. S'ha considerat prou greu un retard mitjà mensual de 10,5 dies mantingut durant un any.

El Tribunal recorda que, perquè tingui aquesta consideració, l'impagament dels salaris no ha de ser esporàdic, sinó un comportament persistent, i també s'ha de ponderar la quantitat deguda. L'habitualitat no implica un consentiment tàcit dels empleats respecte a la percepció del salari amb retards constants.

En aquest cas, tenint en compte el retard persistent en el pagament de la totalitat del salari mensual durant un any, es conclou que el treballador pot sol·licitar l'extinció indemnitzada (33 dies de salari per any treballat, amb límit de 24 mensualitats) del seu contracte.

Indemnització superior a la legal

Una treballadora va ser acomiadada per causes objectives (en concret, derivades de la COVID-19), però al cap de pocs dies l'empresa va iniciar un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTE) per força major pels mateixos motius. Doncs bé, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya [TSJ Catalunya 30-01-2023] ha considerat:

• Que l'acomiadament és improcedent, ja que la causa objectiva era temporal i no permanent, i que la treballadora hauria d'haver estat inclosa a l'ERTE.
• Que la indemnització satisfeta l'afectada (1.000 euros, ja que tenia poca antiguitat) no és dissuasòria i que no compensa degudament la treballadora. Per tant, eleva la indemnització a 3.493 euros, que és la prestació per desocupació que hagués cobrat si hagués estat inclosa en l'ERTE.