Acomiadament i Covid

El Tribunal Superior de Justícia d'Aragó ha assenyalat en una recent sentència [TSJ Aragó 14-02-2022] que l'acomiadament d'un treballador amb COVID-19 persistent no és nul, sinó improcedent. El Tribunal repassa la jurisprudència europea i del Tribunal Suprem i conclou que no es pot presumir sense més que el coronavirus sigui una malaltia de llarga durada equiparable a una discapacitat, amb l'excepció de determinats casos puntuals en què hi hagi complicacions.

Tot i això, a partir d'ara és probable que en casos similars sí que es pugui declarar la nul·litat de l'acomiadament. El passat 14 de juliol va entrar en vigor la Llei 15/2022 per a la igualtat de tracte i la no discriminació, en la qual s'inclou expressament qualsevol malaltia com a causa de discriminació, sense necessitat d'equiparar aquesta malaltia a una discapacitat.

Plus transport i teletreball

El Tribunal Suprem [TS 01-06-2022] recorda que el caràcter salarial o extrasalarial dels plusos no depèn de la qualificació efectuada pel conveni col·lectiu, sinó de la seva naturalesa real i de si remuneren o no de forma efectiva les corresponents despeses.

En el supòsit discutit, el Tribunal considera que el plus de transport, malgrat recollir-se en el conveni com a salarial, pretén compensar les despeses en què incorren els treballadors quan inicien o finalitzen la seva jornada en unes hores en què el transport públic no funciona o ho fa amb menys regularitat, i s'abona en funció de l'hora d'inici o finalització de la jornada. Per tot això, s'exclou l'abonament del plus de transport als teletreballadors, atès que no han de prestar serveis al centre de treball ni desplaçar-s'hi.

Concreti els fets a la carta d'acomiadament

El Tribunal Suprem [TS 07-06-2022] declara que, en cas d'acomiadament disciplinari, l'empresa ha de concretar en la seva comunicació escrita les circumstàncies temporals i materials que motiven la sanció, ja que no n'hi ha prou amb un retret genèric sobre l'actuació del treballador. Si no es concreten, l'acomiadament s’ha de declarar improcedent, ja que la indeterminació en el contingut fa impossible la defensa i la valoració de la gravetat dels fets.

La comunicació escrita ha de proporcionar al treballador un coneixement clar, suficient i inequívoc dels fets que se li imputen, de tal manera que pugui impugnar la decisió empresarial i preparar els mitjans de prova per a la seva defensa. El Tribunal ha considerat que aquest requisit no es compleix quan la carta només conté imputacions genèriques i indeterminades, sense concretar el contingut, les circumstàncies o les dades temporals dels incompliments.