En general, les subvencions públiques que perceben els particulars (de l'Estat, comunitats autònomes, ajuntaments...) es consideren guanys patrimonials i tributen a la base general de l'IRPF. És el cas, per exemple, dels ajuts per a l'adquisició de l'habitatge habitual o de les subvencions destinades a la compra de vehicles.

En altres casos, la llei pot qualificar un ajut o subvenció com un altre tipus de rendiment; per exemple, com a rendiments de treball (prestacions de la Seguretat Social, ajudes a treballadors…). De la mateixa manera, les subvencions fins i tot poden quedar exemptes de tributar, com passa amb els ajuts per a la rehabilitació energètica d'habitatges.

Quan les subvencions estan lligades a l'exercici d'una activitat econòmica, els beneficiaris les han de declarar com un rendiment més gran d'aquesta activitat. Així mateix, la seva imputació temporal depèn de la finalitat a què vagi destinada l'ajut rebut:

• Corrent. Si la subvenció va destinada a cobrir els ingressos i/o despeses de l'exercici, s'imputa totalment com un ingrés més granen l'exercici en què es notifiqui la seva concessió (independentment que es cobri més endavant). Aquest és el cas, per exemple, de les subvencions per a la creació d'ocupació o les destinades a finançar el pagament de la cotització del RETA de la Seguretat Social.

• De capital. Això no obstant, quan la subvenció està vinculada a l'adquisició d'un nou element patrimonial afecte a l'activitat, s'ha d'imputar en la mateixa proporció en què s'amortitzi el bé (així es respecta el principi de correlació d'ingressos i despeses).

 

 

Els nostres professionals us poden ajudar a tramitar la sol·licitud de subvencions i ajudes pertinent.