Període de prova

En un contracte, es va indicar que el període de prova es fixava segons el que estableix el conveni aplicable o l'Estatut dels Treballadors. Tanmateix, com que ni el conveni ni la llei estableixen una durada concreta sinó màxima, el Tribunal Suprem ha considerat que aquest període de prova és nul [TS 09-12-2021]:

• Atès que la llei (i, en aquest cas, també el conveni) només estableix una durada màxima, l'empleat desconeix quan s'acaba el període de prova.

• No es pot presumir que la durada pactada sigui la màxima fixada en les normes a què remet el contracte. Si el conveni ha establert una durada concreta, la remissió sí que ha estat vàlida.

Indemnització per no competència

El Tribunal Suprem [TS 01-12-2021] ha considerat desproporcionada una clàusula per la qual un empleat que incompleix el pacte de no competència postcontractual ha d'abonar a l'empresa el doble del percebut com a compensació:

• Encara que aquests pactes eximeixen l'empresa d'acreditar els danys, les sumes pactades han d'ésser proporcionades.

• El Tribunal considera que en aquest cas —l'empleat va marxar per treballar a la competència— la indemnització a càrrec seu és desproporcionada, per la qual cosa la redueix. Això no obstant, diferencia aquest supòsit dels casos en què el treballador, després del cessament, constitueix una empresa o vulnera secrets industrials.

Jubilat que segueix com a titular

Un treballador afiliat al RETA va accedir a la pensió de jubilació, però alhora va continuar sent administrador únic d'una societat de la qual posseïa el 75% del capital.  En vista d'aquesta situació, la Inspecció va anul·lar la pensió. Però els tribunals [TSJ Galicia 16-11-2021] han donat la raó al pensionista:

• Les funcions de titularitat comprenen dictar instruccions i criteris d'actuació a les persones que s'encarreguen de la gestió de l'empresa i inclouen la signatura dels comptes anuals i la representació de l'empresa. No impliquen, doncs, una intervenció directa en el dia a dia del negoci.

• Tot allò que suposi gestió, administració i direcció ordinària de l'empresa ha de considerar-se incompatible amb la pensió de jubilació, i l'afectat va poder demostrar que aquest dia a dia el portava la seva filla.