La retribució durant el mes en què els treballadors gaudeixen de les vacances és la retribució normal o mitjana que perceben de manera regular i habitual durant la resta de mesos per la jornada ordinària que fan a l’empresa. Per tant, i tret que el conveni estableixi una regulació més favorable per a la plantilla:

• Els empleats que cada mes percebin conceptes variables (comissions per vendes, incentius a la producció...) tenen dret a cobrar la mitjana d’aquests conceptes en la nòmina de les vacances.

• No s’han d’incloure aquells conceptes destinats a pagar una major dedicació temporal dels treballadors, com les hores extres o les complementàries.

• I tampoc s’han d’incloure aquells conceptes que si es paguessin en la nòmina de vacances suposaria que es dupliquessin. Per exemple, un bonus calculat en funció d’objectius anuals (en ser anual, el pagament d’aquest ja inclou la part corresponent a les vacances).

Això sí: els conceptes que s’incloguin a la paga de de vacances han de ser habituals. I a aquest efecte, els tribunals consideren que existeix habitualitat quan aquests conceptes es satisfan en sis mesos o més d’entre els onze anteriors. Per exemple, un complement per nocturnitat que es va cobrar durant dos mesos no s’inclourà a la paga de vacances (en cap proporció). En canvi, si aquest plus es va cobrar durant vuit mesos, també s’inclourà íntegrament a la paga de vacances, ja que es considera habitual.

Finalment, caldrà excloure els conceptes que no tinguin naturalesa salarial. Per exemple, un complement per menjar que s’abona a les persones en règim de jornada partida. Aquesta partida no té caràcter salarial, sinó compensatori, per la qual cosa se n’exclou el pagament durant el mes de vacances.

 

 

 

El nostre departament laboral us resoldrà tots els dubtes que se us plantegin en matèria de nòmines i vacances.